1001 Albums Summary

Passen masses coses al mateix temps. Hi han masses efectes de so estranys, i tot i que en diversos temes l'autor treballa amb gràcia la lírica i pilla un rollo guapo de cantautor, les coses rares que hi afegeix el tornen massa caòtic. L'àlbum funcionaria millor amb la meitat d'instruments i solos menys dissonants.

Sabrosa és l'hòstia. Sabotage també. Dominen molts estils diferents, en certa manera flopeja perquè quien mucho abarca poco aprieta i per tant no acaben d'aprofundir en res, però en qualsevol cas els recursos que utilitzen estan molt ben executats (la barreja en sí està ben executada sobretot tenint en compte que va del hardcore al jazz passant pel funk, vaja). L'àlbum es fa una mica llarg però es justifica per la gran quantitat de recursos que utilitzen. S'ha de dir que les cançons més famoses recorden molt a Rage Against, però amb bastanta menys potència, precisió i groove. Les que més m'han molat són les que van més cap al jazz i el funk. En resum, tot i que aconsegueixen el que es proposen, no són excel·lents en massa res, si no és en la pròpia mescla. Si vull l'energia del punk escoltaré punk, si vull les barres del rap escoltaré rap, si vull la complexitat del jazz escoltaré jazz. No crossover.

El baix m'encanta. Tota la secció rítmica, en realitat, és fantàstica. Els sinte té un to massa brillant pel meu gust però fa bé el que es proposa i els solos estan bastant duros. La guitarra està genial tmb i estic enamorat del wah. Les veus no m'agraden gaire però perq no estic acostumat a escoltar aquest estil. És una de les meves primeres aproximacions al funk i al soul. No acabo de saber per on començar o què pensar a l'hora de jutjar-lo perquè no sé res del gènere, però tinc la sensació que el que fa ho fa molt bé. Està de bon humor, és simpàtic, sincer, treballat. Una cosa que no m'acaba de molar gaire però entenc és el monotema amb l'amor. Suposo que serà un dels tòpics del gènere però estaria bé que hi hagués un vers en tot l'àlbum que no hi estigués dedicat.

Molt dura la història que expliquen. Instrumentalment molt treballat, l'obertura del principi a galop esta molt guapa. La resta de l'àlbum meh però la primera peça estava realment molt bé.