Black Dog - guay però una mica repetitiva. Rock and Roll - és la polla i no em cansarà mai. The Battle of Evermore - m'agrada molt la mandolina(?) aquesta rara que sona aguda. Stairway to Heaven - no cal comentar res. Misty Mountains Hop - rara però m'agrada Four Sticks - Meh Going to California - A surprise to be sure but a welcome one When the Levee Breaks - No sé, és llarga però la guitarra m'agrada molt

Les dues primeres cançons entren súper bé, té un estil molt genèric però que sempre ve de gust. La tercera cançó és més lenta i avorreix una mica. A partir d'aquí totes les cançons són literalment la mateixa. L'estil genèric passa a fer-se pesat i repetitiu. Les inflexions que fa amb la veu són com una patada a la boca. Què pesada és per favor. Segurament millora molt escoltant les cançons individualment i amb espai per "descansar", però la veritat és que tot l'àlbum seguit se m'ha fet molt costa amunt. Petita excepció per Mary Jane que ni fu ni fa però m'ha semblat com a mínim una mica diferent. I naturalment ironic que és un clàssic. Seria 1 estrella si no fos per aquesta cançó. L'última tampoc està malament, però dura 5 minuts més del que cal

No té un estil especialment original o únic, però la veritat és que he disfrutat bastant escoltant-lo. No el coneixia d'abans però era (d'alguna manera) com estar escoltant cançons que em sé de memòria. Es manté bastant en la seva línia i no hi ha temes que destaquin especialment crec jo. Li donaria 3.5 si es pogués

M'ha agradat bastant, la música és molt relaxada i "chill". Trobo que l'última cançó és una gran manera d'acabar un àlbum que és, en general, tan calmant i tranquil. La manera que té de mantenir-se sempre en un to molt consistent i alhora aconseguir que cada cançó destaqui i sigui diferent de la resta és una cosa que té molt mèrit. De totes maneres, no és un estil que a mi m'encanti i, tot i que aprecio la qualitat de la música, no l'he gaudit tant com pensava precisament per això.

És que ja des del principi és increïble. The Man Comes Around molt bona manera de començar l'àlbum, però Hurt després és com una punyalada al cor. Bridge Over Troubled Water increïble. Personal Jesus no la reconeixia per títol i és molt bona. I The First Time Ever I Saw Your Face també tremenda. AH VALE QUE A SOBRE ESTÀ IN MY LIFE JA ESTÀ 5 ESTRELLES. Nah tot l'àlbum en general és boníssim, l'estic gaudint de pe a pa. No té cap cançó dolenta o que m'avorreixi. I el final és una despedida perfecta.

Entenc i aprecio la qualitat de la música de The Who, i m'ha agradat escoltar-los en directe, però no és un estil que m'agradi. No aconsegueixo trobar-li el gust. Se m'ha fet bastant llarg en alguns moments.

No sóc súper fan del jazz però aprecio molt el to consistent de l'àlbum i el fet que sigui molt "beginner friendly" ajuda molt a escoltar-lo. No se m'ha fet gens pesat i del (molt poc) jazz que he escoltat m'ha semblat del més melòdic i fàcil de seguir. M'ha semblat un "jazz per dummies" i això està molt bé

Coneixia 3 cançons d'aquest àlbum, i les tres m'encanten. Esperava que la resta de l'àlbum fos similar, i potser per això m'he decebut una mica. No hi ha cap cançó que m'hagi desagradat, i totes mantenen una bona qualitat, però tampoc m'ha agradat tant com em pensava. És un àlbum molt trist quan saps la seva història, i es nota la situació en la que ella es trobava en la lletra i la melodia de moltes cançons

No està malament, però es repeteix més que un pa d'all amb trossets d'all per damunt sucat en all-i-oli. Hi ha cançons que m'agraden, però individualment.

El millor disc de l'Adele sens dubte. Aquest àlbum té cançons bones, i cançons molt bones. No hi ha cap tema massa llarg i està molt ben organitzat. Comença fort amb Rolling in the deep, i va disminuint fins a Someone Like You, que és una de les cançons de (des)amor més boniques dels últims anys. Anava amb la idea d'avorrir-me i que se'm fes pesat però m'he endut la grata sorpresa de trobar-me que el disc és perfecte per mi, o com a mínim avui m'ha entrat molt molt bé. Anava a posar-li 4 estrelles però es mereix les 5. Pocs àlbums aconsegueixen que m'estiri al sofà durant 1 hora escoltant sense fer res més, i aquest ho ha fet. Una altra cosa que cal comentar és la veu d'aquesta senyora. Com pot cantar així? No és normal. Increïble Adele i és una llàstima que no tingui cap altre àlbum al nivell d'aquest.

L'àlbum comença fantàstic, amb una de les cançons més icòniques de la història. Però després d'unes quantes cançons perd força i passa a ser molt normalet. Si no fos per un parell de temes que el salven, es quedaria en 3 estrelles.

Ja la primera cançó t'introdueix al que serà l'àlbum. Una cosa molt rara amb poca consistència i cançons indulgents i repetitives. Hi ha un o dos temes que no estan malament però en general molt decepcionant. Es pot escoltar sense gaire problema però no és gaire disfrutable

Em va agradar més la samarreta. Una mica repetitiu, les cançons estan bé però no són res de l'altre món.

Totes les cançons són més o menys iguals. M'ha agradat l'estil general però no és res de l'altre món. Té una veu bonica, això sí, i l'àlbum té la llargada justa per no fer-se pesat i ser una petita experiència bonica i agradable.

M'ha sorprès molt positivament. Està molt bé dins de l'estil que és. He hagut d'escoltar l'àlbum per fascicles perquè és més llarg que un dia sense pa, però no se m'ha fet extremadament pesat i això diu molt a favor de l'àlbum. A més te hey ya que és un temazo

L'he hagut de deixar a mitges perquè m'estava saturant. No crec que sigui un mal àlbum i potser un altre dia m'hagués vingut més de gust i l'hagués gaudit més. Jutjant-lo de manera neutra, potser li posaria 2.5 estrelles, però avui m'ha entrat fatal.

No és res de l'altre món. Comença molt fort i les primeres cançons m'han encantat, però perd qualitat a mida que avança l'àlbum crec jo.

Aquest àlbum té dues de les millors cançons que ha fet U2: new year's day i sunday bloody sunday. Per desgràcia, la resta de l'àlbum també te cançons de U2.

Un àlbum molt curiós. Primer, comença amb una cançó que fa sampling del John Lennon, cosa que m'encanta perquè no m'esperava gens. Però aleshores passa per un munt d'estils diferents, entre els quals: una música súper tranquila i relaxada, un tema que s'acosta al hard-rock on canten amb veu gutural, i un popillo súper típic. No sé què pensar; per una part m'encanta que cada cançó sigui una sorpresa, diferent i única, però per l'altra trobo que això fa que l'àlbum sigui una mica inconsistent.

M'ha agradat bastant l'estil. És un tipus de música al que no estic acostumat però he gaudit molt escoltant-lo

M'ha cansat moltíssim. Ja comença d'una manera que no m'agrada gaire, però trobo que tot l'àlbum segueix el mateix estil de merda que no porta enlloc. Se m'ha fet repetitiu i avorrit, fins al punt que hi havia moments en que mirava a veure si quedava molt. Coneixia 3 cançons dels rhcp que m'agradaven bastant, i pensava que potser n'hi hauria altres. Veig que les 3 eren l'excepció.

The immigrant son és la polla. La resta de l'àlbum està molt bé, totes les cançons són bones. No especialment increïbles, però molt bones i disfrutables. M'encanta l'estil de Led Zeppelin

No l'he escoltat sencer però m'ha agradat bastant. Tenen un estil molt interessant que em sembla súper icònic de l'època i que m'ha entrat molt bé

M'agrada molt Rod Stewart, i tinc molt respecte per la seva obra, però aquest àlbum no m'ha acabat de fer el pes. Les cançons són boniques, és un artista i l'àlbum dura exactament el que ha de durar, deixant-se escoltar molt bé, però trobo que li falta alguna cosa per ser genial.

Em recorda moltíssim als Beatles l'estil d'aquesta gent. Molt content d'haver-los descobert.

No entenc per què phenomenal cat té coros fets per un minion. A part d'això, molt bé. M'ha agradat especialment com comença lalvum, m'ha recordat molt a Sgt Pepper's Lonely Hearts Club Band.

M'ha encantat com comença i no baixa el nivell. No ho esperava gens però m'ha agradat moltíssim

Té cançons que m'han agradat però n'hi ha algunes que són una merda, sincerament

Són un dels meus grups preferits. Aquest àlbum té cançons que no havia sentit d'ells i m'han agradat molt. A Rainy Night in Soho és de les millors cançons que he escoltat en la meva vida. 4 estrelles perquè al final es poden fer una mica repetitius

No és el meu estil però m'ha encantat. No hi ha cap cançó que m'hagi fet mandra, totes m'han agradat molt i l'àlbum dura just el que ha de durar. No li poso 5 estrelles perquè no és 100% el tipus de música que m'agrada, però que l'hagi gaudit igualment diu molt de l'àlbum

Definitivament el jazz no és per mi. Sé que John Coltrane és un dels grans però m'ha provocat més mal de cap que una altra cosa. No entenc l'estructura de la música, no hi veig la gràcia, i em confon. Reconec el mèrit del jazz, però és un gènere musical que he intentat escoltar per activa i per passiva i no ho aconsegueixo. John Coltrane no ha sigut diferent de les meves experiències fins ara.

No era el que m'esperava però està bé. No és el millor àlbum que he escoltat i se m'ha fet una mica repetitiu.

Estava pensant "bua quin estil més interessant, m'encanta" i aleshores a la segona cançó una senyora ha començat a cridar a tota ostia. A part dels crits de la senyora, m'han agradat molt. Trobo que és el tipus de música que mai fa pal escoltar i l'he gaudit molt en conjunt. Especialment com canvia de "balades" més lentes a un estil més animat però sense que es noti o xoqui

Ice Cube té un estil molt curiós i no m'extranya que sigui vist com un dels artistes de rap més importants de la història. Dit això, no és per mi. Només un parell de cançons d'aquest àlbum (It Was a Good Day, per exemple) m'han agradat prou com per escoltar-les regularment

Té un estil raro de collons però se m'ha fet bastant agradable d'escoltar. Al final sí que se m'ha fet una mica repetitiva però per escoltar-la de tant en tant m'ha agradat prou. No és gens el tipus de música que acostumo a escoltar, però bé.

Em sorprèn que un grup s'hagi pogut fer tan famós quan només tenen 1 cançó i cada àlbum és 14 la cançó 14 vegades seguides

Pocs grups hi ha que em facin més mandra que Earth Wind & Fire, quin pal de música i què repetitiva és. M'avorreix moltíssim

Està bé però no m'ha encantat. Molt en la línia del que esperava

Hacendado ahh beatles

No és el meu estil, em donava més mal de cap que una altra cosa. La 3a cançó encara em va agradar prou

Té un parell de cançons molt bones però comença amb Sympathy for the Devil i ja d'allà no fa més que perdre

Vaya pal d'àlbum. Totes les cançons sonen igual

M'ha agradat moltíssim com la segona cançó torna al motiv del principi al final, crec que es tanca de manera molt rodona. A part d'això, no m'ha semblat gran cosa, però no sóc fan del jazz en general així que la meva opinió està 100% biased. Expected Lorenzo rating: 4

No està malament, però no és genial. És el típic àlbum que escoltaria un parell de cançons però no tot sencer. Lorenzo prediction: 3/5

Tenia molt mal de cap i m'ha relaxat moltíssim. M'ha agradat més del que esperava. No és 5 estrelles perquè trobo que li faltaven "bangers", però molt bona qualitat en general

Quina meravella d'àlbum. Mai he sigut súper fan de Billy Joel però és que totes les cançons són genials. A més és com que el flow de l'àlbum és perfecte, manté una consistència súper bona i no fa canvis bruscos, et porta pel camí que vol súper bé Lorenzo expected note: 4

No fa falta que l'escolti, ja sé què posaré Expected Lorenzo rating: 4 o 1 perquè és un hater

M'agraden molt les nadales, però les versions i els temes d'aquest disc m'han semblat bastant poca cosa, ni fu ni fa. Expected Lorenzo rating: 3

Aquest àlbum és 5% música i 95% white noise. L'única cosa que el salva de ser 1 star és un parell de cançons que em van semblar acceptables, però és una cosa horrible en general i sóc incapaç d'entendre per què la gent ho escolta no irònicament. Lorenzo expected rating: 4

És la típica música que en teoria m'hauria d'agradar i no aconsegueixo que m'agradi prou com escoltar-la sovint Expected Lorenzo rating: 3

M'agrada molt aquesta combinació de Dylan/Beatles rara que fan, però no m'ha semblat perfecte en el sentit que li faltava algun tema icònic. L'he gaudit molt igualment. Expected Lorenzo rating: 3

M'encanta bad moon rising. Crec que és l'única raó per la qual aquest àlbum està aquí. Expected Lorenzo rating: 3

M'agrada molt el principi de l'àlbum. A part d'això, no m'ha semblat res especial. És un altre àlbum que penso que està aquí per una cançó i prou

Massa llarg. Però les cançons m'han agradat, em veig escoltant-ho de tant en tant. Lorenzo expected rating: 5

Quina putíssima merda més grossa. Sóc incapaç d'entendre com aquesta gent és tan popular. Vaya conyàs d'àlbum. No sé si ha envellit molt malament o no estic fet per música d'aquest estil però joder vaya pila de merda. Lorenzo expected rating: 3

Si durés 20 minuts menys serien 4 estrelles. M'ha agradat moltíssim i m'ha semblat súper agradable d'escoltar tot i que no és gens el meu estil. Però s'allarga un pèl massa i acaba fent-se una mica pesat Expected Lorenzo rating: 3

M'encanta Eminem, i aquest àlbum té un parell de cançons que per mi es troben entre les millors que ha fet mai. Però sí que penso que cap al final perd una mica el ritme i la força del principi i perd el shock factor que té al principi. Expected Lorenzo Rating: 4

M'ha semblat molt agradable d'escoltar, i un jazz molt senzill i "friendly" en el sentit que no fa coses rares, simplement segueix una estructura senzilla i previsible que es fa molt fàcil de seguir. Expected Lorenzo rating: 3

M'ha agradat bastant, és un altre cop un jazz molt fàcil d'escoltar i molt agradable. Expected Lorenzo rating: 3

La primera cançó m'ha encantat, però crec que després perd bastant. No sé, comença amb molta energia però després la perd de seguida. Expected Lorenzo Rating: 3/5

Quan he començat a escoltar l'àlbum he pensat que em cansaria de seguida, però la veritat és que se m'ha fet súper senzill d'escoltar i m'encanta com manté el groove i l'estil gairebé tota l'estona. M'ha semblat molt disfrutable, encara que es nota molt que és dels late 90's i potser això m'ha fet tenir una mica de bias

Els RHCP són la definició de mid. Mai entendré com han tingut tant d'èxit, la seva música em sembla perfecte per ser música d'ascensor (amb 3 o 4 excepcions). Aquest àlbum no difereix gaire del que espero d'ells Lorenzo expected rating: 3

No m'ha agradat tant com l'altre però està ple de cançons icòniques i manté molt bona qualitat durant tot l'àlbum Expected Lorenzo rating: 4

No és el tipus de música que m'agrada per res i m'ha semblat súper bo. Molt fàcil d'escoltar, interessant, i mantenint més o menys la qualitat tota l'estona Expected Lorenzo rating 4

Alguns temes estan bé, però acaba cansant molt ràpid. Totes les cançons sonen molt igual. Expected Lorenzo rating: 3

És una llàstima perquè l'àlbum comença súper bé i les primeres cançons m'han agradat molt, però decau de seguida i se m'ha fet molt molt pesat cap al final. Expected Lorenzo Rating: 3

No m'ha impressionat tant com l'altre àlbum que vam escoltar del Johnny Cash, però la veritat és que té temes com a boy named sue que m'encanten, i l'home tenia un talent innegable. Expected Lorenzo rating: 3

I get why this album is so well-known, but aside from 2 songs that I love, the rest is just not for me. It feels repetitive, and most songs sound too similar in style to me to enjoy them. This is a shame, because the two songs that I listen to regularly are great, and I'm sure that I'd love the rest of the album if I was already familiarized with it, but as of now I don't enjoy it too much. Expected Lorenzo Rating: 5

Entenc el que intenten fer però no m'acaba de convèncer del tot la música. Òbviament Pinball Wizard és un clàssic i temazo, i és molt original la idea del disc. M'agrada molt l'execució però no li dono 5 estrelles perquè hi ha cosetes que no m'acaben d'agradar.

M'agrada molt com comença, no és per res l'estil que m'esperava i m'ha sorprès positivament. Després segueix amb el mateix tipus de música i mantenint el flow d'una manera que fa molt agradable d'escoltar el disc. M'ha agradat molt. Expected Lorenzo rating: 3

Molt millor del que pensava. m'ha sorprès molt positivament i l'estil m'encanta. Expected Lorenzo rating: 3

M'agraden moltíssim algunes cançons de REM, però penso que aquest disc (tot i que súper representatiu de l'estil de la banda) no té cap tema que destaqui per mi. Expected Lorenzo Rating: 4

La primera cançó m'ha semblat de les millors introduccions a un àlbum que he sentit mai. Literalment perfecte per presentar un projecte. La resta de l'àlbum no m'ha agradat gaire, si no fos per un parell de temes que destaquen de certa manera li posaria 2 estrelles. Expected Lorenzo Rating: 4

És un estil que m'agrada i l'àlbum està súper ben muntat, però em cansa massa ràpid. No em veig escoltant-ho freqüentment, només de manera esporàdica i mai massa cançons seguides. Expected Lorenzo Rating: 3

Aquest àlbum per mi té tot el que caracteritza la qualitat i l'estil de Led Zeppelin, però és com un diamant en brut. Hi ha temes molt molt bons però es nota que s'ha de polir. Expected Lorenzo rating: 4

No m'agrada especialment el jazz però l'he gaudit bastant Expected Lorenzo rating 1 BeCaUsE lIvE

M'ha semblat súper agradable d'escoltar. Manté molt l'estil tot l'àlbum però en cap moment se m'ha fet pesat. Sex on Fire és un temazo. Expected Lorenzo rating: 4

Lizzie's in a box best album 2022 Expected Lorenzo Rating: 2

Ni fu ni fa, REM és molt repetitiu. M'agrada l'estil però fins a cert punt. S'ha de dir que "It's The End Of The World As We Know It" és un temazo. Expected Lorenzo Rating: 3

Està bé, però el jazz em costa molt. M'agrada l'estil que té com allargant les notes, com si s'arrosseguessin per terra amb mandra. A part d'això, no puc dir molt més perquè no en sé. Vale, no m'esperava la guitarra allà enmig, m'ha sorprès positivament. Expected Lorenzo Rating: 4

M'encanta Tracy Chapman. Potser parlo amb una mica de nostàlgia però aquest disc em sembla gairebé perfecte. L'únic que li falta (per mi) és tenir un parell de temes més icònics enlloc d'algun que falla una mica. Expected Lorenzo rating: 3

Em fa ràbia perquè té cançons com Tighten Up o Howlin' For You que em semblen boníssimes i després la resta de l'àlbum és bastant normalet, tirant a avorrit. S'ha de dir que m'ha agradat molt la Will Smith reference però s'han oblidat "Wife". A part d'això bastant sosillo, si tingués algun tema més que m'agradés molt serien 4 estrelles, però ho veig fluixet.

Només per fairytale of new york ja li posaria 5 estrelles. És de les meves cançons preferides del món. Però sí que he de reconèixer que, tot i que m'encanten i que l'àlbum té temazos, hi ha parts en les que cansa una mica. Si hi hagués un pèl més de varietat dins de l'estil serien 5 estrelles seguríssim. Expected Lorenzo Rating: 3

Vaya conyàs de disc tu, m'ha costat escoltar-lo. Salvaria una cançó o dues com a molt, però em sembla que és víctima del pitjor estil de música pop de la seva època i ha envellit fatal. Expected Lorenzo rating: 2

No és per mi. Se m'ha fet repetitiu i bastant avorrit. Expected Lorenzo rating: 1 perquè lIvE

I'm GRATEFUL that this type of music is DEAD Ara en sèrio, vaya pal tu. És un estil que normalment m'encantaria i m'ha semblat avorridíssim avui. Del pitjor que he escoltat en aquesta llista d'àlbums. Era com que l'escoltava i pensava "M'hauria d'estar agradant molt però no puc esperar a que acabi". Li poso 2 perquè sé que en un altre dia ho hagués gaudit més, però n'hi posaria 1 si no. Expected Lorenzo Rating: 3

L'he gaudit com pocs àlbums. Li hauria posat 5 estrelles si algun tema destaqués extremadament de manera positiva, i no sé si és perquè tots m'han semblat genials en general o perquè no n'hi havia cap que sobrepassés aquest punt, però m'ha encantat. Expected Lorenzo rating: 3

Vaya putíssima merda tu, es repeteix més que l'all. L'única cançó que se salva per mi és blitzkrieg bop. Expected Lorenzo Rating - 3

Se m'ha fet una mica llarg al final però els primers 3/4 de l'àlbum m'han semblat impressionants, especialment killing in the name of Expected Lorenzo rating: 3

M'ha agradat moltíssim. Ha entrat súper bé al matí quan anava mig adormit a la feina, molt relaxant de la millor manera possible. Expected Lorenzo rating: 3/5

Beatles de l'Hacendado ELR: 3

Dark Side of the Mid. Alguna cançó està bé però m'avorreix bastant aquest disc ELR: 4/5

https://x.com/esdumile/status/1782064799058190580 Però en àlbum ELR: 2/5

M'avorreix bastant Cream, però no està malament ELR: 4/5

Joder quin conyàs d'àlbum i com agafa cançons com Hallellujah i se les carrega. No he pogut eh m'ha avorrit moltíssim. A més hi ha un parell de coses de producció que perquè les noti jo molt òbvies han de ser. ELR: 3/5

Seria 3 estrelles però té seven nation army que és un temazo i un parell més que m'han agradat molt. ELR: 3/5

M'encanta aquest àlbum. Té alguna cançó que no m'acaba però el 80% són temazos. Li posaria 5 estrelles si fos qualsevol altre artista, però si un ex-Beatle té una cançó que no m'agrada és perquè realment no és gaire bona

Em sap greu perquè aquest àlbum té dues de les meves cançons preferides, però alhora crec que no funciona tan bé com hauria

Mira que Elvis Costello té música bona, però aquest àlbum és la definició de mid. ELR: 3/5

M'ha encantat, ni m'he adonat que l'estava escoltant. ELR: 3/5

No entenc la gràcia de cançons tan curtes però sí que m'ha agradat escoltar tot l'àlbum seguit, crec que és si més no interessant. ELR: 2/5

Weird ahh music style però no m'ha desagradat. ELR: 3/5

Not bad but not my thing either