Blur

Listened to this first time since my mid-late teens. It's been a struggle to not skip certain songs. Based solely on this album - I don't enjoy Blur. Don't have any songs I've enjoyed listening to either, it all seemed like white noise to me.

I was hoping that not the whole album would be as annoying as the obnoxious "Song 2". That hope didn't come true. It's chaotic, noisy, senseless and really pretty much without redeeming qualities. I gave up halfway through the fifth track.

Bande kojarze, ale kto nie zna bandy od muzyki znanej kazdemu od znawcow kina, graczy fifki, czy ogladaczy reklam, bo song 2 byl chyba wszedzie i juz samo uslyszenie tego utworu wywoluje odruch wymiotny, o ile jestem fanem innego projektu wokalisty blurowego, goryli, to tak ten albumik mi strasznie nie lezy, granie jak u punkow, spiewanie jak w popularnym roku, no i brytyjskie akcenty, az ciezko mi cos dodac na plejliste, ale dodam country sad ballad man, bo chyba tam najbardziej slysze obecny styl damona, czyli 2D

Els Blur sempre m'han semblat un grup de bons singles, però d'àlbums més aviat discrets. Aquest cinquè disc no n'és una excepció. Va ser el més exitós de la seva carrera, en bona part gràcies als dos temes inicials, "Beetlebum" i sobretot "Song 2". El primer és per mi una de les seves millors cançons, em sembla molt inspirada i en el seu moment va resulta sorprenent venint d'ells. En tot cas, un cop passada la sorpresa inicials d'aquestes dues composicions inicials, el disc cau en picat i no aconsegueix remuntar el vol. S'agraeix l'intent de dotar de més protagonisme a les guitarres, inspirant-se en el rock independent dels EEUU, però l'àlbum es fa llarg i molt, molt pesat, com gairebé sempre em passa amb ells. Si no fos pels dos primers temes, seria un disc oblidable.

You gave up quick

1/21/21

4 stars